Somnis que trenquen somnis

Quan vaig acabar la temporada 2009/2010 em va cridar el coordinador del meu club, A.E.Prat, per parlar amb mi. Sincerament no tenia ni idea del que volia. Vaig arribar al despatx i em va oferir ser entrenador, un dels meus objectius a llarg termini.

Davant una oferta ‘aplostofant’ econòmicament de 100€/mes per 24 hores mensuals, per entrenar a un equip prebenjamí. No tenia por als nens  però com conec aquest món sabia que havia de guanyar-me als pares, que per altra part és molt difícil. Vaig tenir sort i em va tocar un grup de pares joves i comprensius.

El primer dia d’entrenament anava perdut, els nens no m’entenien i jo tampoc els entenia. Vaig arribar a casa bastant fotut. Vaig decidir oblidar-me i al dia següent ja pensaria com trobar la solució. Va arribar el dia del segon entrenament, vaig entrar decidit, sense dubtes i amb tot l’entrenament planificat. Tot va anar perfecte. Aleshores només calia esperar recollir els fruits al dia següent al primer partit. Vam començar malament perquè era el seu primer partit, els pares els cridaven per fer fotos... però els nens van saber reaccionar i finalment vam guanyar.

L’any va ser difícil perquè el meu equip estava format per nens de 5-6 anys i normalment jugàvem contra nens de 7-8 anys. Els pares ho van prendre amb bon humor, l’única manera que hi havia. Els nens em van donar una lliçó: sabien que no podien guanyar, però per aquest motiu no ho deixarien d’intentar. Vam guanyar algun partit, fins i tot el altres equips ens felicitaven per la lluita que donàvem.

Al final de la temporada vam fer un sopar. Vaig parlar de diversos temes amb pares i nens, on vaig detectar que alguna cosa hauria fet bé per la simpatia que em mostraven tots i les seves felicitacions, fins i tot em van regalar roba i una carta on participaven tots els pares i nens.

Aquest estiu aquest somni ha estat interromput per un altre somni que actualment realitzo, preparar-me per ser mestre. Aquesta experiència que vaig tenir l’any passat m’ha ajudat a madurar de manera ràpida i a entendre que un nen simplement és un nen.