Fent memòria he recordat un dels meus primers contactes amb el món educatiu, el qual va ser a la Fundació Salut Alta de Badalona, durant el curs de Primer de Batxillerat.

L’escola ens va imposar aquest voluntariat, la realitat, no em feia gràcia arribar tots els dijous a les 10 de la nit a casa. Anàvem tots els dijous de 2 hores per la tarda a aquest centre social que acollia a nens de Primària i Secundària. Al barri dominava la immigració i una situació social conflictiva.

El primer dia en el transcurs de la parada de metro al centre ja vam veure quin tipus de nois ens trobaríem. Un company i jo vam anar a la classe de cicle superior de Primària i a l’arribar l’educadora social ens va advertir que el primer dia era clau no cedir davant dels xantatges dels nens. Quasi tots els nens eren immigrants amb problemes de català i els pocs nens d’aquí també tenien aquest problema.

Poc a poc ens vam anar apropant als nens i vam veure tot  els problemes que duien a la seva ‘motxilla’, problemes a l’escola, família...

He de dir que va ser una experiència molt profitosa ja que en aquell moment ja tenia en ment fer estudis universitaris d’Educació Primària. També vaig veure de ben a prop com l’entorn intervé en la manera de ser dels nens i sobretot vaig veure com defenien el grup per sobre de tot.



Grup: Cicle superior Primària